Churchill, estadista imprevisible

• #History

• Share it:

La joventut de Churchill és la d’un nen aristòcrata britànic que creix lluny de la seva família i no rep cap tipus de mostra d’afecte dels seus progenitors. Tot i això, els admirava profundament. Es va formar a l’Acadèmia Militar i va convertir-se en cronista de guerra. Va participar en les guerres colonials britàniques a Cuba, l’Índia, el Sudan i Sud-Àfrica. En aquest darrer país va ser capturat pels boers i la seva fugida a peu el va convertir en un heroi nacional, fet que va utilitzar per guanyar un escó a Westminster.

La foscor de principis de segle

Com a ministre d’Interior va haver de gestionar les vagues mineres més importants del segle. La seva resposta va ser atacar brutalment els miners de Tonypandy, al sud de Gal·les, una repressió que el va perseguir durant tota la seva carrera política.

Durant la Primera Guerra Mundial va ocupar el càrrec de Primer Lord de l’Almirallat fins la desfeta de Gallipoli, on les tropes britàniques i franceses van ser massacrades. Això va provocar la seva destitució, fet pel qual va marxar amb l’exèrcit a França com oficial d’infanteria, on va ser ferit i va haver de tornar al Regne Unit.

Acabada la guerra i, com ja havia fet en el 1904, va canviar de partit per ser ministre d’Hisenda del govern conservador de Baldwin. La dècada dels 30 va ser una travessa pel desert, on la seva irrellevància política va aguditzar la seva faceta com escriptor. D’aquesta època conservem les seves opinions polítiques més reaccionàries sobre personatges com Gandhi o Mussolini.

“I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat”

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Churchill era un personatge amb experiència a Westminster, però marcat pels errors de la seva carrera. Això semblava limitar les seves opcions per acabar governant, però la seva proximitat envers l’oposició i la debilitat del partit conservador el van situar en primera línia per substituir Chamberlain. D’aquesta manera, el dia 10 de maig de 1940, Winston Churchill va assumir el càrrec de primer ministre del Regne Unit.

En el seu primer discurs en el nou càrrec, va pronunciar les paraules que donen títol a aquest apartat. Semblava una epifania, va agafar les regnes de l’imperi en les hores més greus de la seva història.

La gestió política del govern britànic durant la Segona Guerra Mundial va ser impecable pel que fa a la lluita contra el nazisme. Amb una Europa presa per l’exèrcit de Hitler, la resistència heroica de la Gran Bretanya va ser clau en la derrota nazi. Mentre veus importants del seu partit exigien pactar amb Hitler, va articular la resistència política i militar centrant el discurs en la identitat de les illes britàniques: mares del liberalisme i la democràcia parlamentària. Amb el suport del poble, Churchill va demostrar, a partir dels seus grandiloqüents i alhora excepcionals discursos, que tot i que el Regne Unit fos parcialment envaït, serien els seus territoris d’ultramar i el Nou Món qui donaria la cara.

Operacions com Dinamo a Dunkerque el van convertir en l’heroi que sempre havia volgut ser. La resistència britànica va permetre que el nazisme hagués de mantenir oberts els fronts occidental i oriental, afavorint així les posteriors victòries militars de la Unió Soviètica.

Però amb Churchill les coses mai van ser blanques o negres, sinó que van tenir llums i ombres. Churchill va ser un dels grans oradors polítics del segle XX, les seves paraules van mobilitzar la resistència aliada enfront d’un feixisme que estava a prop de destruir Europa. Però també va ser el Primer Ministre d’una Gran Bretanya que tot i crear un sistema sanitari mentre resistien durant la guerra, importava tot el blat de Bengala (regió de l’Índia que llavors era colònia britànica) mentre milers de persones d’aquesta regió morien de gana.

La icona, 55 anys després

Amb el final de la guerra i el pas dels anys, les frases de Churchill i la seva figura s’han convertit en un referent. El personatge de perfil panxut, amb un cigar havà i fent el símbol de la victòria amb els dits en V ha esdevingut una icona que diversos polítics de la dreta han utilitzat com a valedor de les seves aspiracions. Exemples molt evidents en són Margaret Thatcher o Boris Johnson.

Més enllà del personatge amb aspecte ufà i entranyable dels seus darrers anys o la victòria en la Segona Guerra Mundial, no podem oblidar que era un hereu de l’imperialisme victorià i que el seu racisme i antisemitisme eren patents. Churchill és una història infinita de llums i ombres que s’ha de revisar profundament tant des de la historiografia com des de la política.

Per saber-ne més:

• Churchill: La biografia. Aquesta extensa biografia escrita per Andrew Roberts, estudia al mil·límetre la figura del polític britànic de forma crítica.

• Darkest Hour: La pel·lícula de Joe Wright és un extraordinari testimoni de la força i carisma del primer ministre britànic, fantàsticament interpretat pel guanyador de l’Oscar, Gary Oldman.