Vull vestir-me de forma sostenible. Per on començo?
08/01/2020
2 mins reading time
Que comprem més coses de les que necessitem és força evident si tenim en compte que cada espanyol consumeix 34 peces i tira 14 kg de roba cada any. Contra aquest hiperconsum de roba efímera, l’alternativa és l’anomenada moda ecològica o “slow fashion”. T’expliquem en què consisteix.
Cada espanyol consumeix una mitjana de 34 peces a l’any i rebutja entre 12 i 14 quilos de roba, la major part de la qual és comercialitzada en el mercat de segona mà, segons l’Asociación Ibérica de Reciclaje Textil (Asirtex). I això no ens surt gratis: per a satisfer aquest hiperconsum i aconseguir produir peces més barates en grans volums, la roba es fabrica amb materials de baixa qualitat que dificulten el seu reciclatge o, fins i tot l’impedeixen, segons adverteix Asirtex. És el que es coneix com a model “fast fashion”.
Per a fer-nos una idea de la magnitud del problema: a escala global, cada any es fabriquen 150.000 milions de peces de roba i complements, equivalent a 62 milions de tones, un 30% de les quals es venen rebaixant el seu preu original i un altre 30% mai s’arriben a vendre. Sembla clar que estem produint per sobre de les possibilitats de la demanda. Per altra banda, també estem consumint per sobre de les nostres necessitats. Avui en dia, comprem un 80% més de roba que fa deu anys, encara que en fem servir la meitat.
I el que és encara pitjor: la indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta, després de l’alimentària. El 8% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials estan vinculades a la fabricació de roba, però també hi ha altres factors com la contaminació per abocaments tòxics procedents dels pigments de les tintes o els microplàstics. A això, cal afegir que la major part de la producció de roba en el model “fast fashion” té lloc a l’estranger, on hi ha menys lleis que protegeixen als treballadors i sovint la roba es produeix en condicions de treball no segures, en edificis que no són estructuralment sòlids o no estan preparats per a la seguretat contra incendis, o en situació de treball infantil.
Oposant-se a aquest model “fast fashion”, la moda ecològica o “slow fashion” reivindica la necessitat de poder vestir-se i consumir roba amb un intercanvi més just entre les parts implicades en la producció. “Slow Fashion” considera els processos i recursos necessaris per a fer roba, centrant-se en la sostenibilitat del procés. D’aquesta forma, implica comprar peces de millor qualitat que duraran més i valora el tracte just de les persones, els animals i el planeta.
Què podem fer per evitar contribuir al model “fast fashion”? Per començar podem fer una mica de recerca: consultar què signifiquen realment les etiquetes de la nostra roba, navegar pel lloc web de les botigues on comprem habitualment i contrastar si tenen alguna mena de política de comerç just. Podem seguir també l’actualitat sobre la indústria de la moda, els drets laborals, la política ambiental i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del sector. Un cop que estiguem ben informats, haurem de fer servir totes aquestes dades per a prendre decisions informades sobre què comprem i compartir-les amb amics i familiars.
Sahar Azarkamand, researcher at the UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF, shares the outcomes of the projects she presented at the 14th LCAFood 2024 International Conference, which was celebrated last week in Barcelona.
The UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF researcher, Ilija Sazdovski, participated in the Energy Community Summer School with a group work session on sustainability and energy planning.
Cristina Campos, investigadora de la Cátedra UNESCO de Ciclo de Vida y Cambio Climático de ESCI-UPF, ha participado en los cursos de verano de la Universidad de Cantabria (UC) en una ponencia en la que abordó el turismo rural desde una perspectiva ambiental y presentó el proyecto GREENTOUR.
Leave a message