Glossari bàsic per seguir les notícies sobre la COP25

• #Climate Change
• #COP
• #Sustainability

• Share it:

La comunitat internacional s’ha reunit a Madrid durant les dues últimes setmanes en l’anomenada Cimera del Clima o COP25. De ben segur que te n’has assabentat, ja que ha sigut un esdeveniment amb gran seguiment internacional i difussió als mitjans de comunicació.

Si has parat atenció, possiblement hauràs sentit a dir que s’ha tractat d’una cimera organitzada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès), que ha buscat una solució negociada, entre d’altres, a l’Article 6 dels Acords de París, per tal d’impulsar compromisos per a l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic.

També, que Nacions Unides ha demanat treballar la resiliència per fer front als objectius de desenvolupament sostenible. Fins i tot, pots haver sentit que els informes de l’IPCC recomanen una reducció dràstica dels gasos d’efecte hivernacle abans de 2030.

De ben segur que la importància de la cimera no t’ha passat per alt, però si trobes que molts d’aquests deu termes necessiten algunes explicacions, estàs al lloc correcte: ESCI-UPF News te’n fa cinc cèntims de la mà de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF:

Clima

A diferència dels fenòmens meteorològics, que són puntuals, el clima és el conjunt de condicions ambientals pròpies d’una regió en el temps. Aquestes condicions són conseqüència dels grans patrons de circulació atmosfèrica, relativament estables.

El clima mediterrani, per exemple, acostuma a ser sec a l’estiu i a l’hivern, però humit a la primavera i la tardor. Això no significa que, de tant en tant, el registre meteorològic mostri algun estiu més plujós que la mitjana o alguna tardor més seca. En climatologia, la mitjana es defineix amb les dades dels últims 30 anys.

Un canvi climàtic es produeix quan les condicions tradicionals d’una regió es veuen alterades a llarg termini degut, sobretot, al canvi en els grans patrons atmosfèrics com ara la temperatura de l’aigua o de l’aire al llarg de l’any.

Gasos d’efecte hivernacle

El Sol escalfa la Terra i part d’aquesta calor escapa a l’espai. Els gasos d’efecte hivernacle són aquells que tenen la capacitat de retenir i retornar part d’aquesta calor a l’atmosfera. Els més importants són el vapor d’aigua, el CO2, el metà, l’N2O, i els CFCs. Alguns, com el CO2, es produeixen en grans quantitats en la combustió dels anomenats combustibles fòssils, sobretot el carbó, el gas natural i derivats del petroli (benzina, dièsel).

UNFCCC – UN Framework Convention on Climate Change

Es tracta d’un tractat internacional signat a la Cimera de Rio de l’any 1992, també anomenada Cimera de la Terra, amb l’objecitu d’estabilitzar els gasos d’efecte hivernacle en nivells segurs. Aquest tractat fou el precursor del Protocol de Kyoto (1997), que admetia per primera vegada que l’acció humana podria ser la responsable de l’incipient canvi climàtic.

Acords de París – Article 6

Els Acords de París es van assolir en la 21a Conferència de les Parts (COP21) l’any 2015 i que entraran en vigor l’1 de gener de 2020. Entre d’altres, estableixen mesures concretes per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels països adherits. En concret, l’article-6 descriu, entre d’altres, un mecanisme mitjançant el qual els estats poden comerciar amb les quotes d’emissions d’acord amb els seus interessos, de forma regulada i transparent. L’article 6 es va revelar com un escull important durant la COP24 a Katowice (Polònia) i el seu desenvolupament es va deixar per la COP25, celebrada finalment a Madrid sota presidència Xilena.

Mitigació, Adaptació, resiliència

Mitigar el canvi climàtic significa reduir les causes que el provoquen, principalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que afavoreixen l’escalfament global i, finalment, el canvi climàtic.

Per aquest motiu, cal fomentar mesures d’adaptació, és a dir, ajustar el funcionament de les societats humanes al nou entorn, i també de resiliència, per tal de recuperar-se ràpidament dels efectes de fenòmens meteorològics extrems, molt més freqüents en el futur d’acord amb les prediccions.

IPCC – Panell Intergovernamental per al Canvi Climatic

Grup d’experts creat el 1998 per la Organització Meteorològica Mundial (WMO) per tal d’estudiar el canvi climàtic i predi-ne els efectes des del punt de vista científic. L’IPCC publica informes regulars a petició dels Governs o de UNFCCC, amb les últimes dades i projeccions climàtiques disponibles. També emet recomanacions basades en l’evidència, per tal de mitigar-ne els efectes. En el seus darrers informes, urgeixen a no superar els +1,5ºC sobre la temperatura mitjana global prèvia a la revolució industrial en arribar al 2100. Actualment, ja estem a +0,8ºC.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Conjunt de 17 crides a l’acció promogudes per Nacions Unides l’any 2015 amb l’objectiu d’assolir un futur millor per a tota la humanitat abans del 2030. Tot i que tots 17 estan interconnectats, alguns d’ells se centren en la millora ambiental, com el 7 (energia neta i assequible), el 13 (acció pel clima) i els 14 i 15 (vida submarina i d’ecosistemes terrestres, respectivament).