El passat 28 de novembre es va cloure la Taula per l’Emergència Climàtica, un fòrum col·laboratiu on es van debatre les línies mestres del Pla d’Acció Climàtica que haurà de donar les eines per mitigar i resistir els efectes del canvi climàtic a la ciutat de Barcelona. La Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF hi va prendre part.
Barcelona està en crisi climàtica. La Declaració es farà oficialment l’1 de gener de 2020 i comportarà un conjunt de mesures de mitigació i adaptació englobades en el Pla d’Acció, un document elaborat de forma col·laborativa durant la tardor de 2019 en la Taula per l’Emergència Climàtica.
En aquest fòrum del Consell de Sostenibilitat, hi han participat representants de l’Estat, la Generalitat, els grups municipals i un conjunt d’entitats civils, entre elles la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF.
Les quatre sessions, de dues hores llargues cadascuna, han cercat la millor forma d’afrontar els reptes que suposa el canvi climàtic en àrees tan sensibles per a la ciutat com la gestió dels residus, la mobilitat, la seguretat alimentària, l’urbanisme o la fiscalitat. Els investigadors de la Càtedra han aportat els seus coneixements i experiència per ajudar a contextualitzar i aprofundir el debat.
Sobirania alimentària
La primera sessió, el 3 d’octubre de 2019, va comptar amb la presència de la investigadora Laura Batlle-Bayer, experta en alimentació sostenible de la Càtedra. En la trobada es va posar en relleu la poca extensió de terreny dedicat al cultiu d’aliments a l’àrea metropolitana i la dependència de la importació que això comporta: només entre un 10% i un 15% dels aliments frescos que es consumeixen a Barcelona provenen de comarques properes.
L’elevada petjada de carboni associada al transport d’aliments des d’altres províncies o països es combina amb una degradació constant en la qualitat nutricional de la dieta entre la ciutadania i afecten tant directament com indirectament la salut i benestar dels barcelonins: sobrepès, obesitat, mala qualitat de l’aire i els efectes del canvi climàtic, en són alguns exemples.
Les accions que el grup de treball va plantejar foren, entre d’altres: promoure aliments locals, incentivar dietes més saludables i baixes en emissions entre la ciutadania i promoure l’agricultura agroecològica a Barcelona. Per la seva part, Batlle-Bayer es va sumar a la petició de reduir el malbaratament alimentari, objectiu que va quedar fixat en el 20% en quatre anys.
Economia verda i circular
La sessió del 7 d’octubre va tractar aspectes on la Càtedra hi té força a dir, com la transició cap a un model econòmic més solidari i sostenible. La Dra. Alba Bala, especialista en gestió de residus i economia circular de la Càtedra, va aportar una visió integradora tot proposant relacionar la tradició de disseny industrial de la ciutat i la sostenibilitat.
La proposta, present al document de conclusions finals, aposta per enfortir llaços entre escoles de disseny i universitats per tal de fomentar el contacte dels alumnes -els futurs dissenyadors- en el camp de l’ecodisseny. L’objectiu seria ampliar la marca Barcelona també al disseny de productes amb criteris ambientals.
Les recomanacions del grup de treball foren apostar per una nova cultura de consum social, establir criteris de sostenibilitat en la contractació pública, impulsar l’economia verda i circular i promoure el turisme sostenible.
Urbanisme sostenible
La ciutat de Barcelona, com altres grans ciutats europees, està gairebé completament urbanitzada (83% del sòl disponible). Així, la millora ambiental passa per la rehabilitació del parc urbà -zones residencials i equipaments suposen el 41% de la superfície de la ciutat- i la reurbanització dels espais viaris -un 23% de la superfície- en forma de superilles, per exemple.
Un dels grups de treball de la sessió del 7 d’octubre va abordar la manera de transformar la ciutat des del punt de vista de l’urbanisme i va comptar amb les aportacions del Dr. Jaume Albertí, expert de la Càtedra en urbanisme i construcció sostenible.
Les dades demostren que el parc urbanístic és vell -30% anterior a 1945- i no compleix els estàndards actuals en eficiència energètica: el 94% dels edificis estan qualificats D-G, en una escala de la A (molt eficients) a la G (molt poc eficients).
Les solucions són complexes en un àmbit de transformació lenta com és l’urbanisme i la manca d’estudis detallats sobre els impactes de la ciutat impedeixen tenir una imatge clara i actualitzada del problema. En aquest aspecte, Albertí va demanar tenir en compte els impactes que la ciutat genera a l’exterior com a conseqüència de la seva activitat -l’aeroport, per exemple- i no només allò que passa en els seus límits municipals.
Les properes setmanes acabaran de definir el document del Pla d’Acció Climàtica i l’arribada del nou any veurà néixer el compromís més ambiciós de la ciutat de Barcelona en temes mediambientals. Només el temps dirà si, durant la tardor de 2019, vam saber donar les millors recomanacions.
Leave a message