150 anys del naixement de Mahatma Gandhi

• #History

• Share it:

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, una ciutat de la costa oest de l’Índia. La religió hinduista era majoritària a l’Índia, però també hi havia zones importants de població musulmana i això sovint provocava enfrontaments.

L’hinduisme imposava una forta discriminació de castes en la societat índia de la que els britànics van saber treure profit. Aquesta societat jerarquitzada els va permetre col·laborar amb les castes altes i així governar fàcilment la societat índia. Fet que va accentuar les desigualtats del sistema de castes, i que explica l’increment gradual del nacionalisme indi.

Gandhi pertanyia a una casta de comerciants privilegiada, encara que no era d’una família rica. L’any 1888, mentre la seva dona cuidava el seu primer fill, Gandhi se’n va anar a estudiar Dret a Londres. Una vegada graduat va voler tornar a l’Índia, però incapaç de trobar feina com a advocat, se’n va anar a Sud-Àfrica. Allà va patir els efectes del racisme de primera mà, ja que el discriminaven per la seva raça i religió. En aquest moment va ser quan va cultivar l’activisme pacifista i la resiliència que després va posar en pràctica a l’Índia.

Durant les guerres sud-africanes dels Boers, Gandhi va defensar la col·laboració dels indis amb l’exèrcit britànic per demostrar que ells també eren capaços de defensar els interessos de l’imperi i remarcar la masculinitat dels indis que sovint eren titllats de femenins. Va aconseguir reunir més de mil voluntaris que van participar sobretot en tasques mèdiques com transportar lliteres amb ferits.

Quan va arribar la Primera Guerra Mundial, Gandhi va tornar a demanar la col·laboració dels indis per defensar l’Imperi Britànic amb l’esperança d’obtenir una major sobirania per l’Índia i més drets dins l’imperi un cop acabada la guerra. Malauradament no va ser així. El control dels britànics sobre el territori indi es va endurir i els nacionalistes indis cada cop responien amb més violència contra els soldats britànics.

Hi va haver una temporada d’atemptats bomba contra oficials britànics que Gandhi va criticar, així com les mesures que imposava l’imperi. Aviat el nacionalisme indi es va dividir entre aquells que defensaven les accions violentes i els que no, però tots reclamaven el mateix: la plena sobirania de l’Índia. El que Gandhi anomenava “purna swaraj” o “govern total”.

El Congrés Nacional Indi, fundat el 1885, era un partit polític que encapçalava el moviment anticolonial. Acabada la guerra, Gandhi en va ser president i d’aquesta manera va iniciar el camí per esdevenir el líder popular del moviment independentista. Els seus mètodes consistien a rebutjar tota violència i recuperar els valors tradicionals indis.

Per evitar la violència calia saber controlar les emocions per tal de no caure en provocacions o temptacions i Gandhi també pretenia que la societat adoptés aquesta filosofia, però per això l’havia de posar en pràctica ell mateix. Des de jove s’havia entrenat en l’autocontrol i a portar una vida austera: era vegetarià, abstemi i practicava el celibat, però no n’hi havia prou amb fer-ho, ho havia de demostrar per transformar la societat.

És per això que en ocasions Gandhi dormia acompanyat de noies joves, normalment menors, per demostrar que podia reprimir els seus impulsos sexuals. També creia que per dur a terme la independència calia generar una indústria pròpia i una manera de fer això i alhora recuperar els valors tradicionals era fomentar una revolució tèxtil retornant al mètode de teixir antic de l’Índia.

Quan l’antiimperialisme estava en el seu moment més àlgid i fins i tot havia aconseguit unir musulmans i hindús, l’any 1922 van empresonar Gandhi durant dos anys. Quan va sortir de presó, la societat tornava a estar dividida i amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial fins i tot van cercar el suport de les forces de l’Eix per alliberar-se de l’Imperi Britànic. Es va arribar a formar un esquadró format per soldats nazis i nacionalistes hindús. Tot i això, la voluntat de Gandhi sempre va ser la de dialogar i aviat va arribar des de Londres un pla de partició de l’Índia que havia de crear dos estats independents.

El pla de partició dividia el territori segons les zones d’influència hinduistes i musulmanes. Gandhi s’oposava a aquesta partició, ell creia en un únic estat independent. Però el pla va tirar endavant i el 15 d’agost de 1947 van sorgir dos nous estats independents: l’India i el Pakistan (que llavors també incloïa la zona de Bangladesh que no es va independitzar del Pakistan fins l’any 1977). Gandhi no ho va celebrar i va reduir la seva exposició pública fins que el 30 de gener de 1948 va ser assassinat per un ultranacionalista hindú. La seva lluita pacífica per la independència de l’Índia havia acabat, però a moltes parts del món continuava i Gandhi es va convertir en un símbol pacifista mundial.