Magallanes i la ruta de les espècies

• #Export
• #History

• Share it:

Allò que feia diferent aquesta expedició era que Magallanes volia provar d’arribar-hi des de l’oest, buscant un pas que connectés l’oceà Atlàntic amb el Pacífic. Però què tenia aquest territori que fos tant important com per llançar-se al mar sense saber del cert si aconseguirien el seu objectiu? Espècies. Les espècies eren considerades un producte de luxe i servien per conservar i condimentar aliments o per fer olis essencials i perfums. Algunes de les més valorades eren la canyella, el pebre, el gingebre, el cardamom o la cúrcuma.

Des de l’Edat mitjana, la ruta de les espècies era un dels fluxos comercials intercontinentals més importants que connectava per mar i per terra els territoris del Sud-est asiàtic, l’Orient mitjà, l’Àfrica oriental i Europa. La ruta, però, va veure’s alterada el 1453 per un dels esdeveniments més rellevants del segle: la caiguda de Constantinoble en mans dels otomans, que d’aquesta manera posaven punt i final a l’Imperi romà d’Orient.

L’Imperi otomà, que s’erigia com a nova potència militar, va decidir bloquejar la ruta gravant amb aranzels molt elevats els productes tant desitjats pels europeus que arribaven de l’Orient. Davant d’aquesta situació, els països del Mediterrani van decidir no sotmetre’s a l’enemic otomà (que a més era de religió musulmana) i van començar a explorar rutes alternatives per arribar a les preuades espècies.

Els pioners en salpar a la mar i aventurar-se per les costes africanes amb la intenció d’arribar a l’Est van ser els portuguesos. Però segurament l’empresa més famosa per trobar una ruta alternativa al bloqueig otomà i avançar-se al portuguesos la coneixeu tots: la va capitanejar Cristòfor Colom el 1492, però enlloc d’arribar a les Índies va topar-se amb un nou continent.

Tot i els enormes beneficis que el “descobriment” d’Amèrica va reportar a la corona de Castella, la monarquia seguia sense trobar una ruta que connectés el territori espanyol amb les espècies. Per aquest motiu l’emperador Carles V va decidir finançar el projecte de Magallanes, que pretenia arribar al Sud-est asiàtic des de l’oest, evitant així els enclavaments portuguesos, i fer la ruta de tornada per l’est.

El 1522, tres anys després d’haver sortit de Sanlúcar de Barrameda, l’expedició aconseguia el seu propòsit i, malgrat les nombroses baixes (entre les quals es comptava el propi Magallanes), completava la primera volta en vaixell al voltant de la Terra.

Implicacions de la travessia Magallanes-Elcano

La circumnavegació encapçalada per Magallanes primer i Elcano després va tenir unes profundes conseqüències polítiques, econòmiques i mentals. La ruta que havia traçat la tripulació espanyola donava lloc a una nova xarxa d’intercanvis entre continents i permetia la possibilitat de pensar un món interconnectat.

La possibilitat de recórrer la Terra en vaixell posava el primer granet de sorra per a una integració del sistema econòmic mundial, que venia a completar el comerç triangular començat a desenvolupar pocs anys abans entre Europa, Àfrica i Amèrica. Aquest sistema buscava treure el màxim rèdit econòmic en favor dels europeus que venien manufactures (teixits, armes de foc, alcohol) als ports comercials africans a canvi d’esclaus. Els esclaus eren enviats a les noves colònies americanes per ser venuts a canvi de tabac, sucre, cacau i metalls preciosos. I el triangle es tancava amb l’entrada d’aquests nous productes en ports d’Europa.

D’altra banda, l’expedició de Magallanes-Elcano va ampliar l’horitzó mental de l’època amb la descoberta de nous territoris que fins llavors no havien sigut mai explorats i va demostrar de manera pràctica que la Terra era esfèrica.

Aquesta primera globalització, però, va suposar també obrir la veda a l’explotació salvatge de territoris, cultures i persones en benefici d’una dominació europea que va allargar-se fins ben entrat el segle XX.