Reivindicar el valor social de les empreses

• #ESCI-UPF
• #RSC

• Share it:

Les notícies amb comptagotes inunden les portades de noticiaris de ràdio, televisió i premsa, especialment l’especialitzada en informació econòmica: empreses amb beneficis mil milionaris que dissenyen estratègies d’elusió fiscal o que preveuen prejubilar, si no acomiadar, milers de treballadors per consolidar i/o augmentar els beneficis futurs.

Davant d’aquesta dinàmica perfectament interioritzada en el dia a dia a la societat contemporània, cada cop més, s’aixequen veus per intentar valorar l’activitat econòmica i empresarial amb un enfocament sensiblement diferent. Per debatre sobre aquesta qüestió, ESCI-UPF ha acollit aquest matí la tercera trobada entre entitats i empreses organitzada per Ecoembes i la Fundació Banc de Recursos.

Tal i com ha recordat Muntsa Vilalta, directora general de Comerç, “res del que fem avui és innocu” i, precisament per això, cal crear mecanismes i eines per mesurar l’impacte que té en la societat i el medi ambient l’activitat empresarial.

En aquest sentit, Silvia Ayuso, directora acadèmica de la Càtedra MANGO d’RSC d’ESCI-UPF, ha incidit en aquesta idea. L’activitat econòmica de qualsevol empresa té una triple vessant: la del benefici empresarial, l’impacte en el planeta i en les persones. Mentre que el primer d’aquests tres vèrtexs està plenament estudiat i calculat; en els altres dos, la situació és ben diferent.

Si bé és cert que en l’àmbit mediambiental, la sensibilització contra el canvi climàtic ha obligat a prendre mesures, això ha estat possible perquè hi ha hagut prèviament una tasca d’estudi i càlcul de l’impacte que té l’activitat econòmica en el planeta: la petjada de carboni o hídrica són dos bons exemples que ha posat Ayuso.

El repte, doncs, és consolidar i estandarditzar les metodologies existents per posar de manifest l’impacte social de les empreses. Malauradament, ha recordat Ayuso, ara mateix hi ha una tendència per estudiar els inputs (matèries primes, treballadors o proveïdors) i els outputs (productes i serveis prestats i residus i emissions emesos) de qualsevol negoci abans que les conseqüències d’aquesta activitat en la societat.

Per aconseguir aquest canvi, la responsable acadèmica de la Càtedra Mango d’RSC ha assenyalat que existeix un triple repte: primer, buscar indicadors; segon, que la informació que s’aconsegueixi sigui apte per ser tractada i comparada i, finalment, que el resultat de l’estudi contingui un sistema de mesurament qualitatiu i quantitatiu que es pugui expressar monetàriament per afavorir que les empreses puguin dissenyar estratègies i comunicar millor els beneficis de la seva activitat.

Per la seva banda, José Luis Retolaza, professor d’Economia de la Deusto Business School, ha recordat que no és fàcil introduir aquests nous mecanismes de càlcul mentre es manté el mantra social segons el qual s’ha de maximitzar sistemàticament el benefici. Si el mercat penalitza una empresa perquè ha reduït els beneficis per pujar considerablement els salaris, és difícil canviar el model. O canviem d’ulleres o no veurem aquesta nova manera d’entendre la relació de l’home amb l’economia, ha vingut a dir Retolaza.

Per a aquest economista, que ha presentat a l’auditori el model de càlcul de valor social integrat que ell i els membres de GEAccounting han desenvolupat en els darrers anys, és una qüestió de conscienciació i veure que la sostenibilitat i equilibri de les empreses no és incompatible amb una actitud en positiu sobre els diferents stakeholders o parts interessades en la seva activitat: treballadors, clients, Administració i societat en general. Cal recordar que el valor social integrat (VSI) és una metodologia de comptabilitat social que integra els resultats econòmics i socials de qualsevol organització i de la que Retolaza ha mostrat nombrosos exemples.