Acord comercial entre UE i Japó

• #Asia
• #EU
• #Export

• Share it:

En aquest sentit, algunes de les xifres que el descriuen parlen per sí mateixes: la UE i Japó, de forma agregada, representen un 28% del PIB global; les previsions són d’un creixement del 13% de les exportacions de la UE a Japó -per un valor de 13B€- i els 127 milions de japonesos i els 507 milions d’europeus són, sens dubte, un mercat potencial de dimensions considerables.

Ara bé, reduir aquest acord a l’àmbit estrictament econòmic deixaria fora una dimensió política i institucional igualment rellevant. El propi nom de l’acord ja n’és una pista. No es tracta d’un acord de lliure comerç clàssic. La idea de partenariat econòmic ens indica que tot i que el focus segueix sent l’esfera econòmica, els socis pretenen anar més enllà. De fet, representa tota una declaració d’intencions respecte com aquests dos gegants econòmics conceben el momentum polític actual. No sembla casualitat, doncs, que l’acord arribi en un moment de gran inestabilitat en l’ordre econòmic mundial i en què els reptes de la governança global són cada cop més exigents. En un moment en què bona part dels actors de l’escaquer internacional mostren una clara preferència per actituds proteccionistes, la UE i el Japó conclouen i posen en funcionament un acord comercial que rebaixa significativament, i fins i tot elimina, els aranzels de multitud de productes que encara eren gravats per entrar en els respectius mercats. Els vins europeus, així com els espumosos i les begudes espirituoses i licors, per exemple, han passat d’un aranzel del 15% a l’eliminació total d’aquesta barrera. Aspecte que segur que no ha passat desapercebut per la multitud de productors catalans i espanyols.

A banda, la UE i el Japó han defensat en tot moment que aquest acord comercial bilateral busca anar a favor dels acords multilaterals en l’àmbit de l’Organització Mundial del Comerç. Sembla doncs, que el partenariat econòmic entre la UE i el Japó podria ser entès com una manera de treure pressió a aquesta institució que probablement travessi les seves hores més baixes des de la seva entrada en funcionament l’any 1995.

Un segon element que fa pensar en la dimensió no estrictament econòmica de l’acord comercial entre la UE i Japó és el gran nombre de regulacions i compromisos que, si bé és innegable que afavoreixen les relacions comercials, el seu contingut condiciona la capacitat de cadascun dels socis de regular els seus propis mercats. Aquests elements, anomenats en l’argot beyond-the-border regulations, són molt evidents en el partenariat econòmic entre la UE i Japó. Per citar només uns exemples, aquesta és la primera vegada que un acord d’aquestes característiques incorpora el compromís d’ambdues parts de respectar els acords de Paris sobre el canvi climàtic. A més, és també la primera vegada que s’incorpora a l’articulat del text un capítol estrictament dissenyat per a regular i afavorir que les petites i mitjanes empreses puguin aprofitar també els avantatges comercials pactats en l’acord. A banda, tot i que aquest aspecte no és nou (ja s’havia inclòs, per exemple, en el CETA, l’acord comercial entre la UE i Canadà que va entrar en vigor l’any 2017), el partenariat econòmic entre la UE i el Japó recull i reconeix l’existència de productes alimentaris amb denominació d’origen. Aquest aspecte, cabdal per als productors agrupats sota cada Consell Regulador, diu molt també del reconeixement recíproc entre la UE i els seus socis comercials, de certs estàndards i normatives pròpies. Això farà, per exemple, que els productors de torró de Xixona, els de safrà de la Manxa o de formatge Idiazábal, unes de les poques DO espanyoles que, de moment, s’inclouen en l’acord, tinguin reconeguts i garantits tots els seus drets en el mercat japonès de la mateixa manera que se’ls garanteixen en el mercat únic de la UE.

El partenariat econòmic entre la UE i el Japó és un dels molts acords comercials que està negociant la UE en aquests moments. En els propers mesos sentirem a parlar d’Austràlia i Nova Zelanda, per exemple, i de l’actualització de l’acord amb Mèxic. Això fa que aquest acord prengui també una rellevància especial, no només per la magnitud de les relacions econòmiques i comercials que se’n derivaran, sinó també perquè, amb tota probabilitat, serà utilitzat com a model de referència per a aquestes negociacions ja en curs.