El boom de l’online i l’èxit exportador, raons fonamentals que expliquen aquesta mancança
20/02/2019
1 min reading time
L’economia moderna ha fet un salt considerable gràcies a la revolució en l’abaratiment del transport i la creixent eficiència de la logística. L’èxit o fracàs en molts comptes d’explotació ve donat per l’eficiència en la capacitat de moure moltes mercaderies de manera ràpida i barata.
El problema, però, és que comença a haver-hi seriosos problemes per trobar més espai per a nous centres logístics. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, s’assenyala de manera clara i contundent que la Ciutat Comtal “té problemes per donar resposta a peticions de grans superfícies d’ús logístic, entre 50.000 i 100.000 m2, que són el segment de demanda de major valor afegit”.
Segons la Cambra, aquesta mancança i dificultat per trobar nous terrenys i construir noves plantes de distribució es deu, principalment, “a la sostinguda aposta exportadora de les empreses catalanes (malgrat els signes de desacceleració dels últims mesos) i de l’eclosió del comerç electrònic”. En definitiva, l’anomenat mercat “immologístic” ja ha absorbit tot el sòl que es va alliberar durant la greu crisi econòmica.
De fet, cal recordar que a l’espai destinat a activitats logístiques del Port de Barcelona, estan pendents d’inaugurar-se diversos centres, com per exemple els centres de distribució de Lidl i Decathlon, amb una inversió total propera als 150 MEUR i que suposarà la construcció d’uns 270.000 m2.
Més enllà d’aquests terrenys, que quedaran complerts al 2020, queda pendent el desenvolupament que va anunciar en el seu moment AENA entorn a l’aeroport d’El Prat, però no estan clares ni les dates ni la destinació finals d’aquests espais. Més enllà d’aquest projecte, a la primera corona metropolitana, no hi ha més espai. D’aquí el toc d’atenció de la Cambra, que considera que Barcelona té capacitat, infraestructures i atractiu suficient per convertir-se en un pol d’atracció per a magatzems logístics centrals per al sud d’Europa i nord d’Àfrica.
Quan es parla de l’aeroport d’El Prat, normalment, és per informar de l’obertura de noves rutes internacionals, de l’augment del nombre de passatgers i, de tant en tant, dels nombrosos retards que es produeixin. El que no es coneix és el potencial que té aquesta infraestructura en l’import-export de mercaderies.
Aquest nou any que tot just ara comencem a recórrer serà, de ben segur, intens. Són moltes i molt variades les incògnites obertes: què passarà amb el Brexit? I amb el creixent proteccionisme comercial? Com evolucionaran les relacions entre Washington i Beijing? I a la UE, el populisme continuarà creixent?
La evolución de las Compras Internacionales en los últimos 25 años demuestra cómo han pasado de ser un sector con importancia menor hasta convertirse en un punto clave dentro de cualquier empresa con proyección internacional.
Leave a message