Un model d’economia circular: Back To Eco

• #GNMI
• #Retail
• #Sustainability

• Share it:

En el marc de l’assignatura Gestió de la sostenibilitat, els alumnes han tingut l’oportunitat de sentir el testimoni de Montse Bayen, fundadora de Back To Eco, un projecte en què s’intenta allargar la vida dels texans i donar-los una segona utilitzat. Va néixer fruit d’una inquietud de la Montse, biòloga, i de la seva companya en aquesta aventura, la Núria, ambientòloga.

Totes dues comparteixen una preocupació comuna: el malbaratament de recursos. A partir d’aquí, van desenvolupar la idea i finalment van apostar pel reciclatge de la denominada moda denim. Però i per què texans? “Els texans formen part del fast fashion, que és un dels sectors que més residus genera”, apunta Bayen. A més, “és un material molt estès, que s’utilitza molt i és molt resistent”, recorda la promotora d’aquesta iniciativa.

Determinat l’objectiu, calia posar fil a l’agulla. Van contactar amb l’associació Roba Amiga, que recull roba que la gent no utilitza a través de contenidors repartits per diferents ciutats. Aquesta associació els facilita la roba texana i Back To Eco s’encarrega de destriar la part que poden reciclar de la que no, com per exemple, les peces metàl·liques.

El següent pas, triturar el teixit per fer-ne un de nou, que denominen infinite denim. I a partir d’aquí, el disseny i producció d’un ventall prou ampli de productes: jaquetes, coixins, motxilles, bosses, davantals, estoigs, fundes per a ordinadors, entre altres. Aquesta producció es fa, a més, en un entorn de proximitat, amb empreses del territori i apostant per treballadors en risc d’exclusió social.

És per això que Bayen considera que el projecte va més enllà de l’economia circular: és un exercici de responsabilitat i de compromís econòmic i social amb l’entorn. De fet, aquesta filosofia és la que impedeix i dificulta un creixement més ràpid del projecte. Tot i que hi ha un altre handicap: és encara molt poca la roba que es recicla. I com a mostra, un botó. Roba Amiga només recull un 11% de la roba que es llença.

Si bé és cert que les grans marques del denominat fast fashion s’han posat les piles i comencen a desenvolupar projectes per fer aquest segment de negoci més sostenible, Bayen insisteix que la raó de ser d’aquesta iniciativa es apostar per un món millor, on el benefici no sigui només personal i empresarial, però que queda molt per fer. Només s’han començat a establir les bases de com hauria de ser la moda del futur.

Manquen encara economies d’escala, sensibilització i consolidar uns marges que, hores d’ara, són encara molt petits. “La gent creu -puntualitza Bayen- que la roba reciclada ha de ser més barata” i això és perquè desconeixen que darrera hi ha un procés industrial, com qualsevol altre. Això sí, respectuós amb el medi ambient i més sostenible en el temps.