Any Nou xinès, any del porc

• #Alumni
• #Asia
• #Big Data
• #China

• Share it:

Les famílies d’arreu del país esperen neguitoses l’arribada dels seus parents i estimats a casa. Les portes d’entrada llueixen plenes de cumquats i símbols de la sort, està tot net i decorat de vermell i el rebost de les llars és ple. A les grans ciutats, les estacions es col·lapsen de gent carregada de maletes i regals i, per contra, els carrers van quedant deserts.

Segons la cultura xinesa, els porcs són símbol d’abundància. Així doncs, no és d’estranyar que aquest animal es consideri un dels més afortunats del zodíac.

Tot i això, la població no té grans esperances d’enriquir-se aquest any. A la Xina de Xi Jinping l’espera un nou exercici ple de dificultats i reptes encara més desafiants que els de l’anterior. Les perspectives no són de millora i, davant de la situació d’incertesa interna i internacional, costa ser optimista.

Visito cada setmana clients i fàbriques, principalment a les províncies costaneres de Guangdong i Fujian, on moltes empreses es dediquen a l’exportació. Quan xerrem prenent te o fent algun àpat, últimament tothom comparteix les mateixes tres preocupacions: la dificultat de mantenir o fer créixer els negocis al país, l’enorme quantitat de fàbriques que han tancat o s’han deslocalitzat al sud-est asiàtic i com les vendes s’han vist afectades per la guerra comercial de Donald Trump. Treballadors i petits empresaris estan intranquils.

Algunes fàbriques han tancat un mes abans de l’any nou xinès per falta de volum de feina. La majoria perquè els han cancel·lat comandes d’Estats Units, d’altres perquè no aconsegueixen incrementar vendes al mercat intern. Molts operaris encara no saben si podran tornar al seu lloc de feina quan acabin les vacances.

La Xina va tancar 2018 amb un creixement econòmic del 6,6%, el més lent des de fa gairebé 3 dècades, quan l’economia va notar l’impacte de la massacre de Tian’anmen. L’últim trimestre de l’any va ser encara inferior, del 6,4%.

El deute del país gairebé triplica el seu PIB, la bombolla immobiliària segueix creixent, el consum cau en sectors claus com l’automoció, així com la inversió estrangera. Malgrat es va eliminar la política del fill únic, el número de naixements (menys de 15 milions) és el segon més baix des de la Gran Fam, causada pel Gran Salt Endavant de Mao Zedong. Es presenta, doncs, un imminent envelliment de la població.

La guerra comercial amb els Estats Units s’ha situat al punt de mira dels mitjans de comunicació xinesos. Tot i no ser la causa de la desacceleració econòmica del país, no ajuda gens i podria empitjorar seriosament la situació de la Xina.

Els 90 dies de treva acaben en un mes, les negociacions segueixen (la setmana passada a Washington amb la visita del viceprimer ministre Liu He) i s’espera que ambdós països acabin arribant a un acord l’1 de març. Si no ho aconsegueixen, és probable que els aranzels segueixin incrementant, així com les tensions entre potències.

Mercat de les Flors (Tiyu Zhongxin) de Guangzhou durant la celebració de l’Any Nou / Foto: Irene Salguero

A més de les disputes comercials, el gegant asiàtic tampoc ha guanyat molts seguidors a Occident amb el cas Huawei. Després de la detenció a Canadà de Meng Wanzhou (directora financera de Huawei), la Xina no va dubtar a arrestar a 2 canadencs i condemnar a mort a un altre per tràfic de drogues, fet que ha acabat generant una important disputa diplomàtica entre ambdós països. La incomoditat del cas també s’ha traslladat a altres països com Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Regne Unit, Itàlia o Alemanya, alguns dels quals ja han decidit que no permetran a Huawei fer proves de la xarxa 5G.

El conflicte del gegant asiàtic amb Estats Units (i Occident) va molt més enllà del comerç; es posa en el punt de mira la posició del país en tecnologia. L’any passat es van invertir 254 mil milions de dòlars en I+D, xifra només inferior a la dels nord-americans. La cursa per la supremacia tecnològica segueix i, de moment, la Xina lidera avenços en intel·ligència artificial.

En l’àmbit espacial, els xinesos han arrencat la seva missió a la cara oculta de la lluna, on ningú abans havia arribat. A més, tenen com a objectiu a mig termini llençar la seva pròpia estació espacial internacional. Aleshores, quan la missió de la NASA finalitzi, els xinesos seran els únics amb presència a l’espai.

Xi Jinping és, amb diferència, el líder amb més poder que ha tingut la República Popular de Xina des de Mao Zedong. Ho demostra a nivell internacional, però també portes endins. S’ha convertit en el gran líder suprem del gegant asiàtic i, gràcies als canvis a la Constitució efectuats l’any passat, podrà seguir el seu mandat fins que ho cregui convenient.

Està creant a la Xina un sistema Orwellià perfecte. Per exemple, s’han impulsat noves tecnologies de reconeixement facial i de moviments que ja s’estan començant a utilitzar per vigilar a la població. La censura cada vegada és més estricta i, per tant, les llibertats individuals es veuen afectades.

De moment, als xinesos no els sembla importar i mai es queixen al respecte, però en ocasions em qüestiono si aquestes creixents mesures de control també són per prevenir l’esclat d’una inestabilitat social futura. La Xina, amb el seu miracle econòmic, ha estat capaç de treure de la pobresa a uns 600 milions de persones, enriquir-ne a d’altres i oferir comoditats a una creixent classe mitjana. La capacitat del Govern de generar un creixement constant ha mantingut la població satisfeta. Tanmateix, un decreixement continuat s’acabaria notant a la llarga entre la gent. Aquest fet podria arribar a generar descontentament popular i, possiblement, causar una situació difícil de gestionar a un país de 1.400 milions de persones.

Aquest nou any, a Xi Jinping l’esperen alguns dels majors reptes com a president des de l’inici del seu mandat. Haurà de prendre decisions que acabaran marcant a nivell econòmic, polític i social la trajectòria de la Xina els propers anys. El món seguirà expectant als moviments de la gran potència.

Abans, però, el país farà un descans per celebrar la festivitat més important del seu calendari. Serà necessari brindar per la bonança del porc i així poder arrencar amb més forces l’any. Potser no s’esperen els millors mesos per a molts xinesos, però com és costum dir aquí: “ amb diners o sense, torneu a casa per l’any nou!”

有钱没钱回家过年 ! (Yǒu qián méi qián huí jiā guònián!)