Didi, una app xinesa en expansió

• #Alumni
• #Apps
• #China

• Share it:

Podem estar d’acord que els taxis són un monopoli del passat amb una compra-venta de llicències públiques que perpetua el sistema, però llavors també hem d’entendre que les VTC són competència deslleial i que, a més, ni aporten la innovació que alguns ens volen fer creure, ni representen la inversió econòmica que certs polítics ens volen fer pensar.

I és que entre els crits de dos models tan oposats, i la més que evident decadència en innovació a Espanya, estem perdent de vista els grans avenços en tecnologia i mobilitat que s’estan aconseguint a d’altres països i en especial a la Xina. Per un costat, una ciutat com Shenzhen ha apostat per electrificar tota la seva flota de transport públic, autobusos i taxis, (Shanghai ho tindrà al 2020) i, per un altre costat, una empresa com Didi Chuxing (mal coneguda com l’Uber Xinès) vol convertir-se en la líder mundial del transport i l’automoció.

El 2015, les empreses de transport Didi Dache i Kuaidi Dache es fusionen i creen Didi Chuxing, valorada en 56.000 milions de dòlars i amb més de 550 milions de clients. El 2016, Didi es fa amb el control de les operacions d’Uber Xina (que portava des del 2013 intentant fer-se amb un lloc al mercat xinès) per 1.000 milions de dòlars. Curiosament, aquell mateix any, Apple va fer una inversió pel mateix import en aquesta empresa xinesa, convertint-se així en el seu inversor més gran, per davant d’Alibaba i Tencent.

I per què Apple inverteix en una empresa de mobilitat xinesa? Una possible resposta la trobem en la carrera per la Intel·ligència Artificial (AI) entre Google i Apple que va començar al voltant del 2014. l és aquí on s’hauria d’emmarcar la inversió de l’empresa de Cuppertino a la Xina. Didi s’ha fixa’t com a objectiu liderar el mercat de la mobilitat des de l’AI i ho demostra el fet que dels 7 mil treballadors que té, el 50 % són enginyers i científics de dades i que ja ha fundat 3 centres d’investigació d’AI, un a Silicon Valley i dos a Beijing.

Interfície de l’app Didi amb geolocalització a Guangzhou / Foto: Arxiu ESCI-UPF

Què és Didi?

Amb presència a més de 400 ciutats xineses i en plena expansió per Àsia, Mèxic, Brasil i Austràlia, Didi recopila una ingent quantitat de dades dels usuaris i dels seus vehicles que aprofita per fer recerca i innovació en mobilitat i Intel·ligència Artificial mitjançant projectes com l’Smart Transportation, el Big Data Operation o creant serveis de navegació per realitat augmentada, tot orientat a millorar l’experiència dels usuaris i, de pas, fer-se amb el control de la mobilitat a les metròpolis xineses.

Aquest 2018 vaig tenir l’oportunitat d’estar a Guangzhou un parell de vegades i en els mesos que van passar entre les dues visites vaig observar canvis substancials en tecnologia i mobilitat urbana que haurien de fer reflexionar a més d’un.

Per un costat, el govern municipal d’aquesta ciutat va decidir posar-se dur amb els taxistes, amenaçant-los amb importants multes en el cas que es neguessin a agafar a clients al mig del carrer que demanen posar en marxa el contador i, a la vegada, posava fre a la proliferació de “conductors” que amb el seus cotxes privats ofereixen els seus serveis a la sortida de les massificades estacions de trens, etc.

Per altra banda, vaig tenir l’oportunitat d’utilitzar l’app de Didi, així com la seva integració a WeChat i vaig quedar meravellat. Des d’ella pots demanar un taxi públic o un vehicle privat, en les seves dues versions, Express o Premier, és a dir, econòmic o luxe. Des de l’aplicació (traduïda a l’anglès per a les persones que no parlen xinès) també es poden contractar serveis tan útils com la recollida de tercers a l’aeroport o el lloguer només del conductor… en cas que hagis decidit sortir a sopar amb el teu propi cotxe i la nit s’hagi complicat.

Evidentment, no és pas cera tot el que crema i en hores punta vaig veure com era quasi impossible trobar un taxi si no oferies un incentiu econòmic, mentre que agafar el metro es transformava en una missió impossible; així que una bona opció de mobilitat era desplaçar-se a deshores. Sigui com sigui, i malgrat ser conscient que la legislació xinesa no dóna facilitats a l’entrada de competència estrangera, Didi ha apostat per la integració de serveis (taxi públic i cotxe privat) i ha decidit invertir en tecnologia, recerca i contractació de talent arreu del món (amb l’ajuda financera i no pas desinteressada d’empreses com Apple) per resoldre el creixent problema de congestió que pateixen les ciutats xineses.

Qui sap si, en uns anys, el problema no serà la fi d’un monopoli sinó on van a parar els conductors de tots aquests cotxes quan els automòbils autònoms comencin a envair els carrers de totes les ciutats del món, sense que les administracions hagin fet una reflexió profunda sobre el futur del transport públic.