Desacceleració, en cap cas recessió

• #Brexit
• #ESCI-UPF
• #Europe

• Share it:

El Col·legi d’Economistes de Catalunya, a través de la Comissió d’Economia catalana i el seu grup de conjuntura, ha presentat avui en roda de premsa les perspectives econòmiques per a aquest 2019 i ha fet balanç del que ha estat el 2018.

El primer en parlar ha estat Xavier Cuadras, director d’ESCI-UPF, que ha fet una radiografia del moment actual: a l’espera del tancament de l’any, el creixement econòmic al 2018 va ser “notable”. I això en un context d’inflació moderada (1,4%) i un atur que, tot i el seu descens, encara es manté en els dos dígits.

Cuadras considera que ja al final de l’exercici passat es va notar una desacceleració que ara s’està confirmant. Però ha estat molt clar: “cal evitar visions catastrofistes, una desacceleració no és en cap cap cas una recessió”, ha sentenciat. Aquest alentiment econòmic, apunta Cuadras, “també s’està produint a la resta de mercats del nostre entorn”.

De la mateixa manera, també ha volgut deixar clara una segona idea: no s’han complert els auguris, alguns certament “apocalíptics” segons ell, sobre la marxa econòmica a Catalunya durant el 2018: els tres primers trimestres, el dinamisme va ser superior que al conjunt d’Espanya.

Ara bé, és evident que el context actual comporta alguns riscos que escapen a la capacitat de l’economia catalana per continuar aquesta senda en positiu. El director d’ESCI-UPF n’ha citat dos en particular: la hipotètica guerra comercial fruit de les tensions entre Trump i la Xina de Xi Jinping i l’impacte d’un Brexit desordenat. Sobre la primera, considera que l’efecte sobre Catalunya no hauria de ser molt gran si aquestes tensions comercials no s’estenen entre els EUA i la UE i que, de fer-ho, el sector automobilístic seria clarament el més perjudicat; sobre el Brexit caòtic que alguns especialistes apunten com a inevitable, Cuadras assenyala que, a qui més afectaria és als britànics. Tot i que també ha afegit que és un escenari que no beneficia a ningú. Per finalitzar, Cuadras ha recordat que, en darrera instància, ni el Regne Unit ni els EUA són els principals mercats exportadors per a les empreses catalanes.

Modest Guinjoan, un altre dels economistes participant en la roda de premsa, ha aprofundit en la situació actual del sector exterior. Per a Guinjoan, cal no oblidar una dada: 2018 va ser, de nou, un any de rècord exportador. És veritat que es va moderar el creixement de les vendes a l’exterior (+2,5%), però també ho és que era difícil mantenir les taxes dels darrers anys.

Aquest economista considera que 2019 serà un any igualment positiu i que, més enllà de les lleugeres pujades dels salaris i la pèrdua de competitivitat que això podria suposar, les empreses catalanes tenen marge per millorar la seva productivitat. Escapa, això sí, al control de les empreses del Principat, l’alentiment actual dels principals mercats per a les pimes catalanes.

En definitiva, els membres d’aquesta Comissió d’Economia catalana del Col·legi d’Economistes, consideren que, malgrat alguns titulars alarmistes, l’economia catalana eppur si muove. I la millor mostra és que la formació bruta de capital continua augmentant. I això només pot ser per una raó, apunta Guinjoan: els empresaris consideren que el creixement no s’aturarà. Si de cas, s’alentirà.