Quan es parla de l’aeroport d’El Prat, normalment, és per informar de l’obertura de noves rutes internacionals, de l’augment del nombre de passatgers i, de tant en tant, dels nombrosos retards que es produeixin. El que no es coneix és el potencial que té aquesta infraestructura en l’import-export de mercaderies.
Així, el Prat és una peça clau en l’estratègia d’internacionalització i de competitivitat de les empreses del país: s’ha convertit en una porta d’entrada i de sortida per a moltes mercaderies. Segons informa l’Observatori de Tràfic Aeri de la Cambra de Comerç de Barcelona, la càrrega aèria a l’aeroport de Barcelona – El Prat registra a finals del 2018 “un creixement estimat superior a l’11% respecte del 2017 i manté el ritme d’increment a dos dígits dels últims tres anys”.
L’Observatori reconeix que aquest creixement, tot i ser rellevant, és inferior als anys anteriors (al 2015 i 2016, les taxes van augmentar a un ritme proper al 15%). En qualsevol cas, el volum total de la càrrega aèria se situarà enguany al voltant de les 175.000 tones.
Cal tenir present, però, que hi ha dues característiques que defineixen aquest model de transport de mercaderies: d’una banda, el valor i, de l’altre, la rapidesa en el lliurament. Pel que fa a la primera, la càrrega aèria representa a tot el món només un 1% del comerç per volum, però més del 35% en valor, segons la IATA. L’Observatori apunta que, en el cas de Barcelona, el valor mitjà de les exportacions per via aèria és de 48,3 EUR/kg, xifra sensiblement superior a la mitjana de totes les mercaderies en tots els transports: 3 EUR/kg.
Donat que la immediatesa és l’altre paràmetre predominant en aquest sector, el transport aeri s’utilitza per a distàncies llargues on altres transports, com el marítim, trigarien dies i/o setmanes. Així doncs, si la majoria d’exportacions catalanes tenen com a destí Europa, en el cas del transport aeri les destinacions dominants són unes altres: Àsia i Oceania concentren el 31%; Amèrica del Nord, el 22%, Amèrica Llatina, el 20% i l’Orient Mitjà, el 17%.
Tres últims apunts. El primer, la procedència de les línies aèries que operen amb mercaderies. Les d’Orient Mitjà, com Emirates i Qatar, encapçalen la llista i superen les tradicionals DHL i UPS, que se situen en tercera i quarta posició. Per darrere, segueixen American i Turkish i tanquen aquest llistat Air China, amb vols directes a Beijing i Shanghai, així com Cathay, que opera el vol directe Barcelona-Hong Kong.
El segon apunt, fa referència a la tipologia de les mercaderies. Lidera clarament el sector de la moda (amb un 33% sobre el total de càrrega aèria), seguit per la maquinària (18%) i els productes farmacèutics i químics (17%), d’acord amb les dades de l’Agència Tributària del 2017. Val a dir que són precisament la maquinària i el sector farmàcia i químic els que més creixen.
Per últim, l’Observatori assenyala que la bona trajectòria actual té molt a veure amb la constant obertura de noves línies de passatgers, ja que aquestes acaben “creant un flux addicional de càrrega aèria” i evidencien que “l’obertura de nous enllaços intercontinentals estimula les operacions de comerç internacional”.
Leave a message