Barcelona repensa el model comercial

• #E-commerce
• #Retail

• Share it:

L’informe presentat mostra una bona salut de l’oferta comercial a la ciutat de Barcelona, però també una fragilitat. L’oferta és tan gran (uns 78.000 establiments) que necessita per al seu manteniment un poder d’atracció que va més enllà de la ciutat: si el consumidor metropolità i el nombre de turistes es redueix, molts comerços tancaran, apunta l’autor de l’estudi Roger Gaspa, soci-director de la consultora RBD.

Ara bé, la principal amenaça que té el comerç de la ciutat és l’impacte directe i sense concessions del comerç electrònic. El 79% dels consumidors ja han fet alguna compra a través de la xarxa. Això significa uns 20 milions d’actes de compra i la tendència és creixent tant en el nombre de compres com en el volum de les mateixes.

La quota de l’online a la ciutat de Barcelona equival al 8,4% de les vendes (un 470 MEUR), tot i que hi ha ostensibles diferències entre sectors: del 20% de l’electrònica al 4% dels productes frescos. L’informe considera que aquests percentatges es doblaran en un curt termini, en dos o tres anys. El creixement de l’online és, doncs, exponencial. I és aquí on emergeix un dels problemes del sector: el comerç de la ciutat encara s’ha de digitalitzar. Només un 34% ven per internet.

Però si hi ha un problema que té el món de la distribució comercial per internet és l’anomenat “el de la darrera milla”. És a dir, com i quan es fa el lliurament de les mercaderies. L’estudi assenyala que a Barcelona el 74% es duen a terme al domicili del consumidor, tot i que en un 17% dels casos és necessària una segona visita per lliurar el producte perquè a la primera ha resultat impossible fer-ho. Un 14% dels lliuraments es duen a terme a través del click&collect (el consumidor es desplaça a un lloc concret per recollir la mercaderia) i en un 10% dels casos la mercaderia es deixa al lloc de feina del comprador.

Demandes

Així les coses, durant la presentació de l’estudi, Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, va demanar a les administracions, Ajuntament i Generalitat, una sèrie de mesures per defensar el comerç local davant d’aquesta disruptiva realitat.

En matèria de mobilitat, Jené considera que si el que es necessita són més compradors, no té sentit aquesta batalla contra el cotxe privat que l’Ajuntament lliura des de fa temps. Demana clarament potenciar el transport públic, però no criminalitzar el transport privat. De la mateixa manera, considera que s’hauria de potenciar al màxim el click&collect perquè això asseguraria més visites als punts de venda físics (uns 15 millions de visites) i que una bona manera seria introduir una taxa a cada lliurament fet a domicili. La mobilitat a la ciutat quedaria alleugerida traient del carrer milions de desplaçaments en furgonetes.

En matèria de legislació del comerç, els responsables de Barcelona Oberta consideren que s’ha de potenciar al màxim el paper dels BID (Business Improvement District en anglès, unes entitats de gestió público-privades en un determinat barri) per potenciar l’atractiu dels eixos i assegurar un bon mix comercial. En relació als horaris comercials, reconeixen la fractura dins del sector però asseguren que si es vol comptar amb més turistes, és necessària l’obertura de més dies festius. En darrera instància, demanen que s’eviti l’elusió fiscal que practiquen les grans multinacionals del comerç electrònic, ja que suposa trencar les regles del joc i malmetre la lliure competència.

Finalment, pel que fa a la promoció, consideren que la tasca que s’ha fet fins ara a Barcelona ha estat offline: captar més turistes internacionals. Ara, però, hi ha un altre repte per superar: la baixa digitalització del comerç a la ciutat. Aquesta es podria revertir si s’apostés per promoure plataformes de distribució conjuntes i imitar el que fan els grans pure players digitals: utilitzar el big data per concretar ofertes i conèixer millor un consumidor que avui compra a qualsevol comerç, a qualsevol hora i des de qualsevol dispositiu.