“El científic és un somiador”

• #BDBI
• #Science

• Share it:

Quines són les característiques del BDBI?

Deixa’m primer que et posi en el context del que està passant. La biologia actual contesta les mateixes preguntes de sempre, però viu sotmesa a una veritable revolució tecnològica. Ara disposem d’una nova eina addicional, que no substitueix completament al laboratori, sinó que el complementa. Per poder formar part d’aquesta revolució, el biòleg necessita la computació. Ell mateix ha de saber entendre les eines i saber com usar-les. La nostra aposta per al grau és formar un biòleg que sàpiga de computació i que sigui capaç de comprendre les eines estadístiques a un nivell adequat. Durant molt de temps, alguns biòlegs veien l’estadística com un mal menor. Avui volem que la considerin com un aliat i que la incorporin amb normalitat al seu dia a dia.

Quins són els continguts bàsics d’aquest grau?

Fonamentalment en són tres. El primer, la biologia; el segon, la programació; i, el tercer, l’estadística. Podem dir, llavors, que un biòleg d’avui no és un veritable biòleg si no té coneixements en computació? Un biòleg sense computació és un biòleg coix. No podrà treure profit de tot el ventall de possibilitats que té.

Des d’una vessant professional, quines sortides ofereix el BDBI?

Qualsevol alumne del BDBI podrà escollir on treballar: en hospitals, on assessorarà a metges per fer diagnòstics i buscarà variacions genètiques; en empreses biotecnològiques; en empreses farmacèutiques; en centres d’investigació…

Per què el BDBI es fa entre 4 grans universitats?

El Grau requereix de coneixements molt especialitzats. No tenim cap limitació en el professorat: tenim al nostre abast els millors professors de les principals universitats catalanes i també la possibilitat de recórrer a altres professionals internacionals.

El BDBI és un grau de tres anys en anglès, quin és el recorregut que fa l’alumne?

Un primer any amb assignatures bàsiques, relacionades amb la biologia i la genètica; la computació, programació, arquitectura d’ordinadors i sistemes operatius; i, finalment, les assignatures de càlcul i matemàtiques.

I a segon?

Es combinen les assignatures anteriors: ja no hi ha biologia o computació per si soles, són assignatures de biologia on l’element computacional o estadístic és important.

I l’últim curs?

Es manté aquesta estructura en perfecta simbiosi: amb l’afegit de les assignatures optatives, el Treball de fi de grau i la possibilitat de dur a terme una estada a l’estranger.

És el que faran el curs vinent els alumnes que ara fan segon, oi?

Exactament, promovem que els alumnes d’últim any reforcin el seu perfil professional amb l’experiència d’haver estudiat i treballat en centres internacionals.

Per què tres anys, si la majoria de graus consten de quatre?

Els graus tradicionals, efectivament, duren quatre, però els graus de tres són el futur. No és imprescindible estudiar un any més. Amb un grau de tres, n’hi ha més que suficient.

Què recomanaries a un alumne, fer el grau i després un màster?

Crec que els alumnes no han d’estudiar un grau amb idees prefixades. Han de deixar-se emportar i tenir una mentalitat oberta. Ja prendran la decisió quan estiguin a punt d’acabar en funció del que vulguin fer: estudiar un màster per fer una carrera més acadèmica i d’investigació o posar-se a treballar en una empresa. El que sí que et puc ben assegurar és que hi ha demanda d’aquests professionals.

Estem en una veritable revolució tecnològica, com veus el món de la bioinformàtica d’aquí a 10 anys?

La informàtica acabarà tan integrada a la biologia que ja no es podrà entendre una sense l’altra. En el futur no tindrem un grau en Bioinformàtica, tindrem un grau en Biologia on la informàtica jugarà un paper molt important.

Aquesta biologia computacional, com pot ajudar a la medicina?

La gran aportació és el ritme amb que es genera informació i coneixement. El canvi és quantitatiu. La qualitat l’ha de seguir mantenint la manera de fer ciència. És a dir, les preguntes biològiques són les mateixes de tota la vida, el mètode científic és exactament el mateix. Amb aquesta biologia computacional, no farem una biologia diferent… però sí una biologia millor. Em costa molt dir que serà millor.

Si tens una eina tan poderosa per generar dades, aquest plus d’informació et permetrà anar més enllà, oi?

Sí, pots anar més enllà, però té també els seus riscos. El que els alumnes han d’aprendre és que hi ha el risc que aquesta nova biologia es converteixi en buscar dades sense la validació experimental adequada.

Em comentava l’altre dia la coordinadora del Grau, Mireia Olivella, que ens estem acostant a una medicina més preventiva que pal·liativa.

Això seria ideal.

Veig que ho dius més com un desig que com una realitat que tenim al nostre abast.

No, els científics hem après a ser realistes. Sincerament, hi ha sempre un gap entre el que creiem que podem aconseguir i el que finalment aconseguim. És un món complex on cada pas de gegant que donem ens acosta més a aquest somni, però no és fàcil. Els biòlegs que han format part de l’estudi del genoma humà s’han adonat que les expectatives que es van generar eren molt elevades. Hem vist que, una cosa és tenir la seqüència, i una altra ben diferent és comprendre aquesta informació, convertir-la en coneixement i arribar a una millora i prevenció de la salut.

No tenim, doncs, tan a prop la curació de les malalties.

No, no. Hem de ser realistes.

Per acabar, el jove que es planteja ara fer el BDBI, en poc temps es convertirà en un científic. Quines habilitats hauria de tenir necessàriament per recórrer amb èxit aquests tres anys tan intensos?

Ha de ser un somiador. Per suposat, una persona amb curiositat, que vulgui fer una contribució al bé comú. En definitiva, que tingui ganes de formar part d’aquesta aventura. El científic, en general, ha de ser una persona amb una gran curiositat.