Dones i empresa, una reivindicació per la igualtat

• #Alumni

• Share it:

Anna Esteve, de 42 anys, de la primera promoció de l’antic Grau Superior en Comerç Internacional (GSCI), una titulació pionera a Catalunya i Espanya, que donava rang universitari a una demanda empresarial: formar professionals especialistes en comerç exterior. Casada i amb dos fills, desprès d’acabar la carrera, va compaginar la feina amb estudis en llengua i civilització xinesa. Volia anar a l’Imperi del Centre i veure, en primera persona, el canvi disruptiu que allà s’estava produint. Va marxar amb el seu company i pare dels seus dos fills, també estudiant de la primera promoció del GSCI. Allà, passats un mesos, ambdós van crear l’empresa que encara tenen, GISP, i van viure una intensa i apassionant dècada.

Marta Garrobé, de 26 anys, és de la primera promoció del renovat Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals (GNMI) que va finalitzar al 2013. Ha treballat a multinacionals com Pepsico i la catalana Puig, i ara ho fa a una consultoria d’innovació on la sòcia fundadora és també una dona.

Totes dues veuen un canvi considerable, a millor, en l’evolució que ha patit la dona en la societat i en el món laboral. Cap de les dues s’ha sentit marginada o perjudicada pel fet de ser dona. Es més, consideren que existeix una creixent consciència d’igualtat. Ara bé, ambdues veuen que encara queda molt camí per recórrer. Garrobé descriu l’existència, encara avui, “de cert perfil masculí, d’una certa edat, que t’acostuma a tractar com una nena, niña o chata, i això sí que no m’agrada”. Considera que és una “herència” condemnada a desaparèixer. Com la de l’home “masclista, que sempre ha tingut una secretària o una dona que li ha plegat els mitjons i li ha fet el sopar”. Però considera que, “per sort, ja no es reprodueixen i comencen a desaparèixer, per llei natural”. Són, sentencia, les restes d’un naufragi masclista de persones “poc llegides, poc evolucionades i poc viatjades”.

Per la seva part, Esteve contraposa aquesta figura carca a la influència que el comunisme ha deixat a la Xina. Allà, recorda, “laboralment no hi ha diferències entre homes i dones”. “És molt normal que et trobis com a directora de fàbrica o de producció a una dona”. En el cas de la política, però, a la Xina, com en altres països, queda molt per fer: el politburo del Partit Comunista és claríssimament cosa d’homes.

Perillosa regressió

Ara bé, aquesta creixent normalitat, aquesta aspiració d’igualtat entre homes i dones, aquesta veritable transformació silenciosa de la societat contemporània, queda aigualida quan es contemplen algunes actituds dels més joves. Esteve i Garrobé s’esgarrifen de veure com, novament, alguns nois volen controlar què fan les seves companyes o xicotes amb els mòbils. Aquest renovat afany per dominar és un pas enrere que, esperen, aviat quedi superat. “Vull pensar que quan els meus fills siguin adolescents, hagin desaparegut aquests comportaments”, assegura Esteve.

Tant Garrobé com Esteve consideren que encara queda “molt per fer”. Un exemple és el de la maternitat: quan una noia entrada en la trentena encara no ha estat mare, és obvi, reconeixen totes dues, que està en inferioritat de condicions davant qualsevol noi en una entrevista de feina. Encara que, per llei, no es pugui preguntar, en algun moment aquesta qüestió planejarà durant l’entrevista. Malauradament, en molts casos, aquest anhel de combinar maternitat i jornada laboral s’ha convertit en un veritable insalvable mur, per algunes, i en un sostre de vidre, per altres.

Si les dones no alcen la veu, ningú no ho farà per elles

Totes dues consideren que, sense la lleial i sincera col·laboració dels homes, aquesta transformació no arribarà a bon port. Consideren que es poden aprovar noves lleis que facilitin la igualtat, però són contràries a les quotes per definició. Homes, dones, tant se val, el més important són les persones. No volen obligacions, aspiren a la corresponsabilitat i a la meritocràcia. Cap canvi serà sincer si és imposat, assenyalen. Serà un canvi més lent, però inevitable. Això sí, consideren que, si les dones no alcen la veu, ningú no ho farà per elles.

Esteve recorda, en aquest sentit, les paraules de la que va ser professora seva a ESCI-UPF als 90, la doctora Dolors Folch, quan deia que “el canvi a la Xina arribarà a través de les dones”. Ella ho certifica. Quan va crear l’empresa a Hangzhou, sempre contractava dones: eren més eficients i menys calculadores. I sempre van poder compatibilitzar la maternitat i el seu desenvolupament professiona